Recursos per a les famílies
1. Mossegades
Clica aquí per veure el nostre video amb l'Alejandra Luna piscologa i amb la Laia Tur, Titular dels centres de Petits.
En aquesta xerrada parlarem dels motius, l'origen o causa, que hem de fer i que hauriem d'evitar fer o dir.
PETONS I QUEIXALADES
Tant és, petons o queixalades, són conseqüències de les emocions que sentim. Els primers els normalitzem i els segons el patologitzem. Si no és problema el fet que un infant digui “totxe” en lloc de “cotxe” quan encara no sap parlar…per que ho és que mosseguin quan encara no sap expressar sentiments? Si fos capaç de dir “ es que no ho entenc!”, “no et puc explicar el que vull”, “tinc ganes d'estar amb tu”, “em fan mal les dents”…si fos capaç de fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria. Hi ha molts adults que no són capaços de dir “em sento malament amb el que has fet” i es passen tres dies fent morros amb un mutisme completament voluntari.
Les emocions ens mouen per facilitar-nos la vida. La por ens fa fugir d'allò que temem o ens ajuda a preparar-nos i estar alerta davant una situació perillosa. L’enuig és l’emoció que tenim quan ens sentim frustrats, quan creiem que ens traspassen els nostres límits. L’enuig ens porta a agredir per defensar-nos. El que hem desenvolupat al llarg dels anys són altres respostes alternatives: diem no, marxem, ens queixem,…per aprendre, tanmateix, necessitem temps, un entorn que ens ensenyi, una maduració del nostre sistema nerviós.
Mentre això passa als nostres cervells, curs rere curs i a totes les escoles bressol, als voltants de l'any, els infants mosseguen. De fet mosseguen, mengen amb les mans, o amb poca traça amb la cullera i fan pipí als bolquers. Quan hagin après altres habilitats ja les posaran en pràctica. Però, mentre no sigui així, les educadores es veuran en la difícil situació d’explicar a aquell pare o mare com ha estat la mossegada que s'ha marcat a la cara de l'infant. O bé comentar a uns pares que el seu fill o la seva filla fa uns dies que mossega.
Elles saben molt bé què fer. Elles coneixen a la perfecció els mecanismes d'aprenentatge dels seus infants. Algunes diran “no” amb to afectuós però decidit, i apartaran l’infant del lloc on es troba. D’altres li explicaran que allò fa mal. O potser l’apartaran sense mirar-lo directament i evitar així que aquell intent de cridar l’atenció tingui èxit. Li ensenyaran a reclamar-la d'una altra manera. En molts casos podran evitar-ho distraient-lo amb cançons o jocs. En alguna escola s’hauran preocupat de disposar d’aquells objectes que permetran descarregar aquella tensió acumulada per tot el que viu tant intensament. En molts equips elles es tranquil.litzaran compartint-ho amb les companyes i desprès observaran, com per art de màgia, que aquest “ansiolític” també té un efecte en la conducta de l’infant. I així, amb l'esforç i la dedicació de cada dia, aquells infants que mossegaven tant sovint, quan arribi el curs següent, hauran canviat la mossegada per un encara matusser “és meu!”. Encara els queda molt per aprendre.
Una mossegada a la galta o al braç d’un fill o filla genera emocions de tot tipus: pena, ràbia, por,…és normal i adaptatiu. Allò que fem amb aquestes emocions, però, també servirà de model dels nostres fills i filles.
Socialitzar-se vol dir estar en contacte amb virus, haver d'esperar que sigui el torn per dinar, dormir amb altres sorolls, tenir la possibilitat de rebre una mossegada…però també vol dir tenir un bon sistema immunitari, saber espera, tolerar, compartir, afrontar frustracions i desenvolupar mecanismes emocionals necessaris per sobreviure en el nostre món actual.
Imma Riu
Psicòloga (publicat a la revista In-fàn-ci-a, nº 40, set/oct 2009)
🖥💻🖥💻🖥💻🖥💻🖥💻
2. L'US DE PANTALLES
Ens volem sumar en la iniciativa sobre no donar telèfon mòbil abans dels 16 anys, sabem que encara us queden molts anys però heu de saber que estem molt implicades en la NO tecnología en la etapa del 0 a 3 i us volem compartir alguns detalls:
Sabem que vivim en l’era digital, és innegable que la tecnologia i els dispositius electrònics juguen un paper important en la vida quotidiana de les famílies. No obstant això, és essencial ser conscients dels riscos associats amb l'excés d'exposició a les pantalles, especialment en els nens més petits.
Nombrosos estudis i experts en desenvolupament infantil han assenyalat que l'ús excessiu de pantalles en els nens petits pot tenir impactes negatius en la seva salut i benestar. Aquí teniu algunes raons per ser cauts:
Problemes neuromusculars derivats del sedentarisme que aporta l’ús de pantalles
Un mal desenvolupament en el cervell: Els cervells dels nens en edat primerenca estan en ple desenvolupament, i la sobreexposició a les pantalles pot interferir en aquest procés. Pot dificultar l'adquisició d'habilitats de comunicació, concentració i resolució de problemes.
Sedentarisme i obesitat El temps davant de les pantalles sol ser sedentari, la qual cosa pot contribuir a problemes de salut com l'obesitat infantil.
Interacció social: L'excés de temps davant de les pantalles pot limitar les oportunitats dels nens per interactuar amb altres persones i desenvolupar habilitats socials importants.
Contingut inadequat: Tot i que existeixen aplicacions i contingut dissenyats específicament per a nens, també hi ha material inadequat i violent en línia que els nens poden trobar accidentalment.
Retard en l’adquisició de vocabulari: L’infant no ha de fer cap esforç per comunicar-se mentre està utilitzant les pantalles per això pot veure’s afectada aquesta adquisició.
Entenem que en la societat actual, és difícil evitar completament l'ús de pantalles. No obstant això, és crucial establir límits i supervisar el temps que els nens passen davant de dispositius electrònics. Aquí teniu algunes recomanacions:
- Limiteu el temps de pantalla diari d'acord amb les pautes recomanades per experts en pediatria.
- Fomenteu el joc a l'aire lliure, la lectura i altres activitats que promoguin el desenvolupament físic i mental dels vostres fills.
Com a família i cuidadors, teniu un paper fonamental en el desenvolupament saludable dels vostres fills. Estem aquí per donar-vos suport en la difícil tasca d’ equilibrar la tecnología a la vida dels vostres fills amb altres experiències importants.
Junts, podem ajudar als nostres petits a créixer de manera saludable i equilibrada.
Per altra banda diversos països amb sistemes educatius avançats han retrocedit en l’ús de la tecnologia com a mètode principal d’aprenentatge optant per tornar a l'ús dels llibres físics i prendre notes a mà.
Països com Països Baixos, Suècia, França, Alemanya, Itàlia Xina o Regne Unit han implementat restriccions sobre l’ús de dispositius electrònics en les escoles degut a preocupacions sobre els efectes negatius en la concentració i el rendiment acadèmic dels estudiants.
**********************